Amb ulls de nena, un altre llibre sobre la Guerra Civil

Encarnació Martorell tenia dotze anys quan va esclatar la guerra el 1936. Ella escrivia un diari personal on, d'amagat, narrava les penalitats que patia juntament amb la seva família, a l'Eixample barceloní.
L'estudiós Salvador Domènech ha descobert el diari mentre buscava informació per fer un llibre sobre els alumnes de la República i l'ha publicat a Ara Llibres.

Moltes nenes es diuen Elna

Com diu Màrius Serra, a La Vanguardia, sort que Elisabeth Eidenbenz va muntar la Maternitat a Elna, perquè avui dia seria difícil que una mare posés per nom al seu fill o filla Banyuls, Argelers, Parestortes o Queixàs...
Després del llibre La Maternitat d'Elna, d'Assumpta Montellà, ara Rosa Galindo n'ha fet una adaptació teatral. L'acompanyament musical és de Luc Olivier. Memorable! Caldrà esperar una mica per veure la versió cinematogràgica de Manuel Huerga, escrita per Lluís Arcarazo i Jordi Galceran.

Gràcies a la Dolors i en Pep.

Mobilització dels fills de republicans a la tomba de Machado

Paco Ibañez va demanar permís a Antonio Machado per posar el peu damunt la seva tomba i, amb la guitarra, va cantar "Españolito que vienes/ al mundo, te guarde Dios. / Una de las dos Españas / ha de helarte el corazón".
Ja fa setanta anys que gairebé mig milió de republicans espanyols van arribar a la platja d'Argelers i van veure com els gendarmes francesos començaven a posar tanques de filferro a la platja. Mar, sorra, neu, tramuntana i fillferro. Així va néixer el camp de concentració al febrer de 1939.

Antoni Puigverd, clarivident

A Las heces de oro, en Puigverd comença parlant del poeta Marcial però en realitat està pensant en temes molt actuals: la colitis nauseabunda dels polítics de la cacera i de la trama madrilenya, la jove que pateix càncer terminal i que ha venut la seva agonia i mort a una cadena de la Gran Bretanya i els adolescents de Sevilla que van escopint barbaritats als diferents mitjans de comunicació que els posen un micròfon al davant.

Dir que el català agonitza és una bestiesa

Convé que llegim veus autoritzades com la del professor de Sociolingüística de la UB, Francesc Xavier Vila, per no posar-nos més pedres al fetge amb la qüestió de la llengua catalana i el perill o no d'extinció.

La subcultura i el Manga arriben al Guggenheim

L'artista japonès Murakami exposa les seves estranyes obres, entre infantils i postnuclears, al Guggenheim de Bilbao.

Sisa i Comelade, la Cançó del lladre

Aquest romanç popular i tradicional ens parla d'una època turbulenta de la història de Catalunya (s. XVII), quan els camins eren plens de bandolers i lladres.




-Escolta aquesta versió de Jaume Sisa i Pascal Comelade:

-Cerca pel teu compte les versions de Joan Manuel Serrat o La Troba Kung-Fú. Quina t’agrada més i per què?

Tòpics i turistes

Els tòpics d'Espanya des de les guies turístiques

Migdiades de dues hores, llargues passejades de bar en bar (anar de tapes) abans de sopar, treure les imatges de Crist pel carrer, malparlar del rei... aqueste són les característiques de la identitat espanyola de les guies turístiques dels visitants del nostre país.

La condemna a viure sense límits és pitjor que la condemna a mort

El debat sobre l'eutanàsia ha tornat a les primeres planes de tots els diaris arran del cas de la jove Eluana, italiana que viu en estat vegetatiu irreversible des de fa 17 anys. El seu pare, Beppino Englaro, ha convidat al primer ministre Berlusconi a visitar la seva filla a l'hospital on li desconnectaran de tots els aparells electrònics que la mantenen en vida.

Química amorosa

Existeix el beuratge de l'amor etern de Tristany i Isolda?
Els científics estan investigant el poder de l'oxitocina i la vasopresina en el cervell humà. Aquestes hormones incrementen l'empatia i la comunicació positiva entre els membres de la parella.
En un futit pròxim serà possible que un test genètic pugui assegurar l'èxit d'un matrimoni.
Vid. Química amorosa, de Luis Miguel Ariza, El País, 8 febrer 2009 EPS

El bisbe negacionista

Cap jueu va morir en càmeres de gas

El bisbe (per dir-ho d'alguna manera) Richard Williamson, rehabilitat per Ratzinger fa poc, diu que no va existir cap càmera de gas a l'Europa dels anys 40. Que les xemeneies haguessin fet fum i que a les fotos que van fer els aliats no hi ha ni una sola taca de fum. I encara més, diu que el cianur és una gas molt potent i que, d'haver existit càmeres de gas, els que haguessin entrat a treure els cadàvers s'haguessin mort...
Antisemita, dinosauri o idiota, ja li poden dir el que vulguin, ell insisteix en "la seva" veritat històrica, però té por dels tribunals alemanys!

Internet canvia la forma de llegir... i la de pensar

Internet canvia la forma de llegir i també la de pensar.

Aprenem francès

TV5 Monde